Des de les terres dels Víkings

Em connecto a la xarxa i llegeixo:

“disfrutant dels últims moments d’estiu”                  “adéu estiu”

“tornem a la rutina…”                                  “Us desitgem un bon inici de curs”

“últims dies de relax”              “C’est fini!”                                   “FI de les festes majors…!”

“Gaudint de l’estiu fins l’últim dia!”            “Aviat començarà el cau”

“Destacar quatre coses que m’han marcat aquest cap de setmana als Espais Generals”

 

..Que extrany se’m fa! No era conscient que per a molts avui comença el curs, comença la rutina… De cop he tocat de peus a terra! Acostumat a saber el que faig durant tot l’any, les obligacions, els hobbys i el cau. Sobretot, el cau!

Estic nostàlgic! Un any sense estar entre mig de personetes, tirant endavant un projecte, educant en valors, compartint caus, assemblees, consells, COFOR, birres, FOCA, trobades, sortides, TaCa o TaSa…

Però m’agrada veure que arrenca de nou, amb canvis, amb molta feina per fer i unes grans persones a darrera que seràn capaces de fer-ho!

Només puc dir: bon inici! Pit i collons, coi! Pit i collons! …i sobretot, per molt cansats que estigueu, mai deixeu de fer aquella última birra compartida! 😀

______________________________

Voleu un resum ràpid des de la meva última publicació?

Tornem molt endarrere!

Després de Tilburg me’n vaig anar a Blecher, un poble a 40 minuts en bus des de Köln, Alemanya. Allà m’esperava el Swen!! Quina alegria va ser trobar-nos, quines ganes de veure’l i que m’ensenyes aquella part d’ell que desconeixia, les seves arrels alemanes!

Viu en una casa alemana ben autèntica. Feta amb bigues de fusta, les parets de palla i terra, finestres desquadrades, sostres i terres desiguals.

Les dos nits vaig dormir a la casa de la seva àvia. Quina enveja, quina dona… no aparenta 90 anys!

Vaig poder gaudir d’uns dies de natura, passejant per boscos immensos amb un sotabosc tan ben cuidat, un circuit de BTT espectacular, vaques, ovelles, arbres peculiars i amb molt significat, etc.

Uns dies tant agradables amb el Swen, el Klaus, la Chritine i el Kim!

wpid-dsc01565.jpg

D’allà vaig marxar el dia 5 de setembre fins a Wageningen, Holanda. Quan vaig arribar em vaig saltar la parada de bus… Al baixar a la següent parada (m’havia adonat de la colada…), m’apareix la Gisela amb bicicleta, esbufegant, perquè m’havia vist passar! Hahahaha

Vaig fer més vida universitaria que res! Aquella residència era el paradís, quin bon rotllo! Més estudiants d’erasmus… oportunitat de conèixer gent de tot el món!

Dos nits de festa… allà només beuen cervesa i no compren la seva, compren una ronda sencera per tot el grup! És una falta de respecte voler pagar-los la teva cervesa. Només tens una manera, convidant tu a la següent ronda! Podeu imaginar-vos com són les nits… Un detall de la nit de dissabte, erem 4 tornant a casa amb 3 bicicletes. Vam arribar 4 amb 2 bicicletes. El Thomas va llançar la seva bicicleta als matorrals, perquè se li havia desmanegat la roda..!

Diumenge, com bons catalans, cap a Utrecht! També vam estar a la V! Un ambient molt festiu, familiar i molt català! Vam anar a votar d’una manera simbòlica a davant l’edifici de l’Institut Cervantes com a queixa per haver vetat la presentació de “Victus”, d’Albert Sánchez Piñol.

 

 

Dilluns vaig poder assistir a una classe de neerlandès, el Niko era el professor:

wpid-img_20140908_204238.jpg

El neerlandès és com una barreja de l’anglès i l’alemany! Una llengua peculiar i molt maca! M’agradaria aprendre-la!!

 

El dimarts 9 de setembre, amb un bitllet de tren que tenia viatges lliures durant tot un dia (regal de la Gisela per la meva volta), vaig anar cap al nord, fins a Groningen. Vaig anar a veure l’Excalibur, la torre més alta d’escalada a Holanda. Pels escaladors, parada obligatòria si passes per la ciutat!!!

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després fins a Hamburg amb 2 transbords. Arribava a les 21:40. Una estació molt fosca, però al mateix temps, il·luminada pels cartells de publicitat. Allà vaig comprar el bitllet de Hamburg a Neumünster i de Neumünster a Køpenhavn. A la força havia de fer aquell transbord. De 2/4 de 2 de la matinada fins 3/4 de 5, tirat al mig d’aquella estació de Neumünster. No hi havia ningú. Com que estava més sòl que la una… màrfega al terra i a dormir, que la nit era llarga!!

DSC01649

DSC01654

El tren encara va fer 30 minute tard, però finalment, a 1/4 de 6 hi pujava. A les 10:20 ja era a Køpenhavn, la Mònica i la Selene ja m’esperaven a fora!

Una tarda entre biotecnòlegs. Vam visitar: Den Lille Havfrue, no és per a tant…; Amalienborg, mirant com caminaven els soldats, molt còmic; Nyhavn amb unes cases molt maques i de colors; la Botanisk Have, em vaig quedar amb les plantes carnívores; Christiania, no estic molt informat del tema, però d’entrada em va facinar; Tivoli, de tornada a casa ens la vam mirar des de la llunyania.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’11 de setembre de 2014… 

Un dia d’emocions fortes, molta enyorança, molts sentiments barrejats! No ho se explicar! Però només recordar totes les manifestacions que havia anat, se’m posava la pell de gallina quan m’imaginava la V a Barcelona.

L’autobus anava amb retard, em quedava tirat al mig d’Oslo, Noruega…

Un ocellet em va dir que quan se’t tanca una porta se n’obren 100 més. En aquell moment, allò no ho veia possible, estava frustrat, ganes de plorar, de poder recolzar-me a l’espatlla d’algú proper a mi…

Vaig preguntar-li al Gustav, el meu company de viatge de Goteborg a Oslo, si el bus de Oslo a Volda era el mateix amb el que anavem. Vaig explicar-li el meu problema i va posar-se a buscar alternatives d’autocars i trens.. Res! Em sentia al mig del no res! Però de repent, una de les 100 portes que podien ser reals és va obrir! El Gustav em va proposar d’anar amb ell a casa la seva novia. No era a Oslo, era a 50 minuts en tren, però em va oferir casa seva. Aquell moment no m’ho podia creure!

Bernat, vaig trobar un Andreu que sense adonar-se’n em va cuidar quan més ho necessitava!

Al despertar-nos vam parlar de mil i una coses. Ell està estudiant per ser cuiner, viu a Suècia, li agrada l’escalada…vaig preguntar-li què podia veure per Noruega, etc. Parlant, parlant… vam trobar una cosa en comú, la cervesa artesanal! Li vaig parlar de la Matoll, del web de cerveses artesanals catalanes, l’estrella, etc.

DSC01725

Després em va acompanyar a la parada de tren i cap a Oslo. Aquell dia sí, agafava el bus cap a Volda a les 10 del vespre. Durant el dia vaig roda per la ciutat:

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una nit en bus. Anava direcció la residència de la Irina, la meva foquerita! Feia mig any que parlavem d’aquest moment! Pensava amb casa i altres coses: uns fent Sirgada, altres de FM de Bellpuig…alcoholics perduts, la sort d’haver conegut el Gustav, la sort de ser on era, converses que no tenen preu, etc. Aquell moment em vaig sentir molt feliç!

 

Dissabte 13 de setembre, les 7 del matí a Volda.

L’última persona que visito per Europa!! La Irina no s’ho creia encara que estava aquí a Noruega!

A les 12 el Xavi i nosaltres dos ens vam aventurar a pujar la muntanya que hi ha al costat de Volda, el Rotsethornet (649moh). Quines vistes!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ahir a la tarda a remar al mig d’un llac, posta de sol i finalment, sauna!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Avui a la tarda el Miki, la Irina i jo hem quedat amb el Patricio, és un Víking-Xilé!! Hem anat els quatre a veure l’illa de Runde, Herøy, on per arribar-hi passes per un túnel que va per sota el mar i tens que travessar molts ponts, saltant d’illeta en illeta. És el lloc on és reprodueixen els ocells anomenats, Puffin. No hem tingut l’oportunitat de veure’ls ja que anavem tard i amb un lesionat, el Miki. Tot i això, unes fotografies de postal!

Tornant hem anat al poble del Patricio, Ørsta, on hem vist la posta de sol des del port!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara ja a la residència, a punt de sopar, comiat amb la Irina i els seus amics, preparar motxilla i demà cap a Bergen, una ciutat molt bonica pel que diu tothom!

Anuncis

2 thoughts on “Des de les terres dels Víkings

  1. puc veure que ho disfrutes com em pensava i estic segura que encara que la situació sigui complicada trauràs el millor de tu i d una manera o altra t’en sortiràs! Força Andreu !

  2. Andreu!! M’emociones molt!! Ja sé el que és estar fora de casa i de la teva gent i recordo aquests sentiments que se’t barregen entre emoció, tristor… És genial, fa que ho visquis tot d’una manera especial! 🙂
    Pel que fa a les visites que estàs fent m’encanten i em fas molta envejota!! 😛
    I pel que fa a l’inici del curs, moltes gràcies pel ànims! Et tenim molt present encara que aquest any no hi siguis i t’he de dir que sembla que el curs arrencarà amb força, estem bastant animats i hi ha feina a fer!! 😀
    Res més, moltíssimes forces pel que segueix i ja saps que estem tots amb tu!!!
    La teva Tina. 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s