Nostàlgia!

Sincerament, és així…no se mai per on començar!

Les experiències s’acumulen! Perquè us en feu una idea, el meu diari ja te més de 70 pàgines…

Vaig marxar ara fa 42 dies. Hi ha moments que sembla una enternitat, hi ha moments que sembla ser ahir..

Us enyoro, a tots, no sabeu quant! El per què d’aquest viatge alguns no l’enteneu, d’altres el sabeu molt bé, potser millor que jo. No és fàcil allunyar-se dels que t’estimes, però se que aquesta volta m’ajudarà a conèixem millor i així, poder estimar-vos millor!

wpid-img_20141002_163413.jpg

Ahir a 2/4 de 5 de la tarda, hora dEkaterinburg, ja es ponia el sol…!

Moltes pàgines del meu diari surten els vostres noms, perquè per mi sou part d’aquesta aventura. Vec uns boy scouts de 8 o 9 anys amb navalles i penso amb tots els de cau i els pares, ells ens pelarien si els deixéssim fer això a la nostra canalla; els peus em surten de la llitera del tren transsiberià, mon pare obstaculitzaria el passadís sencer..; al tren tothom ronca, m’imagino tots aquells que un dia no han dormit per culpa dels meus roncs…jajaja; no paro de beure tes aquí a Rússia…família, lo del pis de Lleida era una broma; tasto cerveses, ja sabeu en qui penso..Eduu! però també amb els que n’hem compartit després de consells, assemblees, sopars, FM, TaCa, assaigs de Garrotaires, etc; acampat al Trolltunga, l’Aneto m’envaïa els sentits; avui, de bon matí, la boira m’ha fet sentir com a casa..

Aleix, ara potser pots entendre per què sóc lluny de casa.

Miro endarrere. Tenia por de sentir-me sol, estar sol… Alguns ocellets més d’un cop em van dir: quan comencis a viatjar t’adonaràs que mai ho fas sol! No la van errar, sabien el que es deien, perquè ho havien viscut. Ara ho estic vivint i sí, així és! Una de les frases que més cops m’ha succeït: quan se’t tanca una porta, se n’obren 100 més de noves. Quan trobes una d’aquestes cent portes, trobes un món nou, ple de noves experiències per viure!!


Avui he arribat a Irkutsk, 3374km en 2 dies, 7 hores i 7 minuts. Porto acumulats 5152km, des de Москва, en un total de 3 dies, 15 hores i 45 minuts.

Com mole calcular-ho i veure lo que s’avança, però per damunt de tot, viure-ho!

Ara estem a +7 hores de diferència, família! Jo ja fa hores que la volto, vosaltres acabeu de començar el dia, aprofiteu-lo. Avui em prenc un dia de relax per fer-vos una bona actualització.

Aquests dies al tren anava ben preparat, l’anterior viatge havia passat una mica de gana…aquest cop pujava carregat: 3 yatekomo de 65g, 3 de 110g, un pot de *nutella de 180g, pa de motlle, galetes, paté de porc, llaminadures de cocacola i ossets HARIBO i el litre d’aigua de la meva cantimplora. La marca yatekomo aquí és Роллтон.

La Tanya i el Pasha, juntament amb la Tatyana, ens van acompanyar fins a la parada de metro. Allà ens vam despedir..els enyoraré…! La Tatyana m’acompanyava fins a l’estació de tren. El que no m’esperava era que aparegués l’Olga, també m’acompanyava per acomiadar-me! A l’arribar al tren, les dues van dir-li amb rus, a l’hostessa, que no parlava l’idioma, això ho vaig entendre. Ja dalt del tren, em dirigia a la meva llitera, la 34, al fons de tot. Aquest cop compartiria el viatge amb una russa que no va dir res en tot el viatge, com que no sabia el seu nom jo l’he anomenat Rus, maco el nom, no? Però no us parlaré d’ella, us parlaré dels altres tres companys de llitera, la xinesa, en Обид i en Итья. I no em vull deixar la Мария, Maria. Podria dir que ella va ser la meva padrina del transsiberià, així ho sento, així m’agrada dir-li, la padrina Maria!

Us preguntareu per què padrina? A l’anar a dormir la xinesa no sabia com fer-se el llit. Curiós. La Maria parlant amb rus des de la seva llitera li explicava com fer-ho i jo des de la meva. Vaig ensenyar-li com posar el llançol del coixí, però les costures van quedar per fora. La padrina Maria ho va veure, es va alçar, va donar-li la volta al llançol i va acabar de fer el llit. Ja podíem anar tots a dormir!

Al tren tothom parla rus, ningú parla anglès…però això no ens impedeix d’entendrens!

El primer dia de viatge vaig fer amistat amb el Итья. Te 5 fills, treballa en uns terrenys amb la seva excavadora i li agrada pescar. Al migdia m’he posat a fer la migdiada i a coincidit que quan estava dormint ell baixava del tren. Quan m’he despertat m’ha sabut greu, no ens havíem acomiadat… La sorpresa la vaig trobar guardada amb les meves cartes, m’havia deixat escrita una nota, una nota molt maca!!

L’Обид no és un noi de moltes paraules, però hem jugat a cartes, m’ha ensenyat alguns trucs de màgia i s’interessava molt pel que escrivia al meu diari. Amb el google traductor ens les arreglàvem per saber certes paraules. Em va ajudar a traduir la carta d’en Итья! Unes grans estones amb ell. Ell viatja cap a Чита, li queden 2 dies per arribar, és l’última parada..

La padrina Мария ahir em va explicar que el llac Baikal era molt maco, que hi havien unes vistes, però que sobretot, m’havia d’abrigar, que vigilés amb el fred! Ella va baixar a Красноярск  Пасс., de bon matí, però abans li vaig demanar una foto junts!!

El temps m’ha passat volant, ja enyoro lo de viatjar amb el tren, no se què te…que m’enganxa…!

Per cert, Anna, m’he fet amic de l’hostessa! 😀

Aquest cop no ho he notat tant, però el dia que vaig parar a Ekaterinburg, tenia la sensació que el terra es movia com el tren, com si estigués en flotació tot el meu cos.

 

Us deixo aquí una pregunta:


Sóc un rodamons, visc amb una motxilla, el meu cor és a Catalunya i els meus tresors són: el nostre llibre, el mapamundi, un diari, un bolígrafs, una càmera de fotos i unes cartes de poker que van del 6 a l’As.

 

Anuncis

3 thoughts on “Nostàlgia!

  1. Valent!
    Orgullosos de tu. Gràcies per fer que la teva aventura sigui també una mica nostra i apropar-nos un trosset de món a casa nostra cada vespre!
    Petons molt forts des de Tàrrega!

  2. Andreu ets un tio valent i que és fa estimar, no saben la sort que tenen aquests viatgers de què t’hagis creuat a les seves vides, n’estic segur que et recordaran igual que ho fem nosaltres! Una abraçada amic! ets un crack i et mereixes tot el bo que t’espera al camí!

  3. Andreu, veig que estàs vivint molt intensament el teu viatge, tens molt temps per pensar en el que veus, conèixe’s, vius, sents, penses i en els que has deixat al teu país. Suposo que viatjar sol no és fàcil, però en molts moments resulta més enriquidor. Després de llegir els teus escrits, veig que totes aquestes experiències et fan cada dia més gran i ric d’experiències. T’he de confessar que tinc enveja sana!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s