PHILOXENIA

Mai m’havia sentit tant a prop de casa meva com a Кужир, a l’illa de Olkhon!

DSC02708

 

A l’illa hi ha un mossen ortodox que fa Couchsurfing, l’únic de l’illa. Un ocellet m’ho va dir i al veure el seu perfil vaig decidir que hi havia d’anar si o sí! Vaig enviar-li la invitació per poder coneixe’l…no sabeu les ganes que tenia de viure aquesta experiència…!
No és un couchsurfing qualsevol. Us recomano que si teniu l’oportunitat, hi heu de fer parada, mínim 3 dies sencers!

Perquè pogueu entendre la diferència d’aquest couchsurfing, hi ha un refugi només pels desconeguts, els viatgers, els couchsurfings, on hi podeu trobar entre 4 i 10 persones convivint-hi. El refugi porta per nom, Philoxenia.

Us aniré posant en situació. Comencem del principi..


 

Diumenge, 5 d’agost de 2014

9:15 Arribo a l’estació d’autobusos. En 2 minuts trobo el minibus (furgoneta) que va cap a l’illa de Olkhon. Quan va arribar el conductor va cargar-me la motxilla a la baca. Pels de l’Aneto ’92, aquest cop va lligar les motxilles, no patiu!

El que no sabia és que tothom havia reservat anteriorment el seient per fer el viatge. Jo, no… 15 a la furgoneta, full, ple. Havia estat de sort! A les 10 del matí vam arrencar, teníem 300km per endavant abans d’arribar al poble de l’illa. Un viatge mugudet, apretadet, però jo, disfrutant-lo com la canalla!! Vaig compartir viatge amb en Gary, un noi d’Englaterra. Podia parlar anglès!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

15;30 Ja sóc a Khuzhir! Com mola el poble! Tots els carrers són caminots amb clots, bonys, indefinits, etc. Les cases, totes de fusta, algunes molt velles, algunes molt noves (les de turisme, sobretot: hotels, albergs…). Només arribar ja havia localitzat l’Església Ortodoxa del poble, on hi viu el Sergey i hi ha el refugi. Ho tenia allà mateix. Al arriba vaig trobar-me 4 persones movent unes bigues de fusta. M’hi vaig apropar i… em vaig afegir a ajudar-los! Estava tant encuriosit per aquell loc, tant…!

17:20 Acabem la feina, cap dins al refugia a preparar el te! Jo em vaig posar a dinar, encara no ho havia fet… Llavors és quan em van explicar que significava el nom de Philoxenia i que feien a la casa del costat, on havíem estat treballant abans.

PHILOXENIA significa l’amor pels estrangers, love of strangers o hospitalitat, hospitality. 

En Sergey s’està construïnt la seva casa allà al costat, era el lloc on havíem estat treballant. Tots els rodamons que anem fent parada al seu fabulós refugi podem donar-li un cop de mà. Tots hi hem posat el nostre granet de sorra. M’encantava i m’ecanta la idea, entre tots ho fem tot! Poder ajudar-lo…buaaa, em sentia al cau al 100%!!!

Diumenge només vaig arribar-hi jo a la casa, alguns havien arribat fa dies, altres, el dia anterior. Aquell dia al refugi vaig conviure amb: el Michael, d’Alemanya; el Guillaume i la Valérie, de França; el Luke i la Lucy, d’Englaterra; en Kwangsik Son, de Corea de Sud.

Tota la tarda i nit la vam aprofitar per anar-nos coneixent. Abans d’anar a sopar, vam anar a fer-nos una remullada al llac!! Al final de la nit ja sabien que era escolta, tenia un llibre únic a les meves mans, la ruta que havia fet, Jakarta, un projecte dels dos, etc. 🙂

DSC02715

El moment de fer-nos un bany!

Dilluns, 6 d’octubre de 2014

7:40 Comencem a moure’ns..he dormit tant bé..!

Avui el Guillaume, la Lucy, el Luke, el Son i jo anem d’excursió a l’est de l’illa, a l’altre costat. Primer fem parada a l’Sputnik, Спутник, per comprar el dinar i alguna cosa per anar picant pel camí.

wpid-img_20141006_093127.jpg

Eren 15km d’anada i 15km de tornada. Una excursió que em va encantar. Quan vam arribar a l’altre costat, vam caminar per la platja. Vam trobar el lloc perfecte per dinar i fer una capbussada al llac, a resguard del vent. Jo no vaig gosar a banyar-me en aquell moment. Quan vam acabar de dinar, jo ja feia estona que tenia la idea al cap, em van demanar si podia fer una foguera, perquè clar…sóc un boy scout… Sempre feien broma amb lo de boy scout, m’agradava…! 😀

A la tornada, segona classe de supervivència, com trobar el nord! Hahaha  Resulta que en un moment determinat, el Guillaume i el Luke, van dubtar quin era el camí correcte i volien parar per agafar el GPS i comprovar-ho, check it out. Els vaig dir quin era el camí correcte i em van preguntar si ho sabia del cert… Llavors els hi vaig dir que recordava perfectament els creuaments de camins del matí. Vaig explicar-los-hi que es important recordar-lo, perquè sempre ens podem perdre. Els hi vaig explicar dos maneres de buscar els punts cardinals per no desorientar-nos:

  1. Observant la natura: la molsa dels arbres: La molsa creixerà sempre a la part més humida (el N ) i els arbres es desenvolupen més cap a la part més calorosa (el S).
  2. Mirant l’hora i el sol

Se’m feia curiós que no sabessin… sobretot, perquè tots tenien entre 28 i 32 anys… El Son va tornar a fer la broma del noi boy scout quan vaig acabar d’explicar-ho! Hahahaha!!

Abans d’anar cap a casa, el Son i jo vam fer parada a la botiga per comprar unes birres! Al refugi hi havien dos nous inquilins, el Raphael i la Laura! Quan més sirem, més riurem. Havien arribat de Irkutsk fent autostop, però van necessitar dos dies per arribar. Pobres, estaven congelats de la nit passada, havien acampat a mig camí… Molt macos, tots ho són!!!

 

Dimarts, 7 d’octubre de 2014

Era el dia que tocava fer les maletes i tornar cap a Irkutsk…

7:30 Em sonava el despertador…apagat!

7:45 Sona la segona alarma…apagada!

8:05 Última alarma, desconectada…

Des d’ahir que el meu cap no para de donar voltes, estic molt bé aquí…no vull marxar…vull donar un cop de mà al Sergey i tota la seva família…estic aprenent molt de tothom…DEFINITIVAMENT, EM QUEDO!!!

Aquest va ser el moment més guai del dia, decidir que em quedava un dia més. El meu cap durant unes mil·lèsimes de segon va traslladar-se a Guatemala/Setem, les classes de samba del Nasi, les formacions, els campaments… Tot d’experiències meves i dels que m’envolten! Aquell sentiment que tots tenim quan hem de tornar cap a casa, cap a la rutina…aquest cop podia decidir, aquesta experiència no podia acabar avui! Ara, Nasi, per curta que fos aquesta experiència, entenc encara més la teva pròrroga per tornar a Catalunya! Pels qui us esteu preguntant qui és el Nasi, feu una ullada al link de sobre. És un amic que trobo molt a faltar, està de voluntari a una associació de São Paulo!

9:50 El Guillaume i jo anem a buscar aigua a baix al llac, casi no ens en queda al refugi. Carretó ple de garrafes de 8L i avall!

10:42 Hem anat a mirar quina feina podíem fer a la casa. La Valérie i el Michael ja hi estaven treballant. Jo m’he posat a treballar amb el Michael. Tot el matí posant parquet, però una feinada…no teníem les eines adequades i vam haver d’enginyar-les! Va ser un gran matí i veure el somriure del Sergey, després de la feina feta..allò era el millor regal per mi!!

13:30 A dinar. Avui cuina el Michael per el Guillaume i jo, perquè els altres han anat d’excursió al nord de l’illa tot el dia.

16:20 A descobrir tot el poble, contactar amb el couchsurfing d’Irkutsk per dir-li que arribaré demà i tarda de relax…deixar volar la ment!

 

Aquests dies m’he sentit tant feliç, tant ciutada del món!

DSC02883

Anuncis

4 thoughts on “PHILOXENIA

  1. M’agrada tant llegir-te! Desprens felicitat, i ens fas feliços a tots els teus lectors! I t’ho confessaré: hi ha taaants cops que he pensat en tu… I m’hauries de sentir com, amb orgull i un somriure d’orella a orella, explico que tinc un amic que està fent la volta al món… Ets un crack! Una abraçada gegant!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s