Tot passa dins un Ger!

Улаанбаатар/Ulaanbaatar

 

Dilluns, 13 d’octubre de 2014

05:40 (Hora local) Baixo del tren, ja sóc a Ulaanbaatar!

07:20 Baixo de l’autobus i giro el primer carrer a la dreta. És un caminot mal apedassat. Em posso a caminar amunt. A 100 metres d’on començava el camí trobo la direcció de la casa. Una porta metàlica blava, una mica robellada i quin grinyol que fa quan l’obro!IMG_20141023_083735
Allà esta el Begz, munyin una vaca!! Em presento i vaig cap el seu ger. A dins em trobo tota la patolea amb qui conviure aquests grapat de dies: la Sayumbo, la dona del Begz; la Manujun, la filla gran; la Gadma, la filla mitjana; la Munglun, la filla petita i la més entremeliada de la casa. També tenen un fill, el Todo, però està estudiant a les afores de la ciutat, ell és el més gran dels germans.

Durant aquests 10 dies no he parat. Va, no us mentiré, he fet alguna migdiadeta, estava perdent la costum..també, perquè aquí ens alcem a les 6 del matí cada dia…!

 


Unes llibretes, un tresor

El primer que m’ensenya el Begz, després de munyir totes les vaques, unes llibretes, les Guestbook. Un total de 5 llibretes plenes i la 6a, en procés.
IMG_20141022_191229Què tenen d’especial aquestes llibretes? Què hi ha d’especial a dins?
Des del 13 d’agost de 2008 que tots els CSers que hi hem parada, hi hem escrit. És millor que LonelyPlanet!! Hi pots trobar: autèntiques aventures; consells; calitat/preu d’hostals, tours, restaurants; llocs per visitar; fotos de carnet dels CSers amb algun dibuix o anècdota; les millors coses dels països on viuen els CSers; com fer el visat de la Xina; els seus viatges i futurs indrets a viatjar…

Abreviant-ho: és la impremta dels rodamons que han decidit, decideixen i decidiran veure món!

 

El club de nutrició

Tots els matins, a les 8 del matí, venen els del club de nutrició a casa, fins a les 10 del matí, més o menys. Segueixen una dieta, tot seguint els consells de Herbalife. El ritual és: pesar-nos al començar; beure un batut, porta un.munt de vitamines; parlem de dietes, problemes d’una mala nutrició, els bons hàbits, etc.; fem exercicis i algun dia hem ballat. Tot això dins el ger, eh! Lo millor de tot, l’hora d’acabar, quan marxen ens fem dos abraçades amb cadascú del grup tot dient-nos bayartai (adéu). Com m’omplen aquestes abraçades, comences el dia amb un somriure d’orella a orella!

DSC03018


La vaca perduda

Al primer dia, per la tarda, vaig anar amb la Sayumbo a buscar el ramat de vaques, per portar-les cap a casa. És la rutina de cada dia.

IMG_20141013_165819

8:00 Ens truquen que han vist una de les vaques rodant per la muntanya. El Begz ho va a comprovar i sí, era una de les seves vaques. Entra al ger i em pregunta si m’animo a anar-la a buscar amb ell. Com? Ara? De nit?
Why not?!
Jo ja m’havia posat el frontal al cap. Sortíem a l’aventura i no feia ni 24 hores que havia arribat al país, genial!!
Vam haver de caminar 5km fins arribar a unes cases. Entràvem dins d’un dels gers…quina emoció.. A dins hi havia una àvia, era menudeta i una cara arrugadeta. És van posar a parlar amb el Begz…jo no entenia res.
Sortíem a fora i anàvem cap un corral ple de cabres. Li vam canviar una bombeta que s’havia fos!IMG_20141013_204115
A mi em caia la baba…tot ho trobava fascinant!
Després d’això, ella tota decidida tirava amunt cap al turó de la muntanya. Només caminàvem amb la llum del meu frontal. De tan en tan feiem parada per fer una ullada, però no es veia la vaca.
La padrina anar tirant amunt. A mi em preocupava, caminava amb un bastó a la mà esquerra, l’esquena doblegada 90 graus i amb la mà dreta estirada endarrera per fer equil•libri.
Quan me’n vaig adonar…erem dalt un cim! Des d’allà teníem unes vistes privilegiades d’Ulaanbaatar tot il•luminada, un cel estrellat, a la nostra esquena una lluna taronjosa… Dalt un cim, amb el Begz i una padrineta de 80 anys que no li feia por ni el fred ni la foscor. Se’m glassava la sang de l’emoció…em va caure la llagrima!!
Quan vaig expressar la meva eufòria al Begz, ell li va dir a l’àvia i tot seguit, ens va fer agafar 3 pedres i cadascú les vam tirar damunt el cim. El Begz em va explicar que era una tradició de Mongòlia, m’encantava!
Tot baixant cap al ger, jo vigilant que l’àvia no prengués mal, li va dir al Begz que no patís, portava 23 anys vivint aquí i coneixia totes les pedres..
Entràvem de nou al ger i ens oferia un te amb llet, ben calent i acompanyat amb pa. Que bé va anar per arrancar de nou i tornar cap a casa, aquest cop camp a través!
La vaca no la vam trobar…l’endemà el Begz va tornar-hi i la va trobar. No patiu que la tenim entre nosaltres!!


Visita al monestir Gandantegchenlin

El di.. vam trobar-nos amb el Matheusz, un noi polac que vaig conèixer a Irkutsk, a casa el Constantin. Vam visitar el monestir Gandantegchenlin. Un monestir budista.
L’edifici principal em va encantar, no m’hagués imaginat mai que allà dins ens trobaríem aquella estaaaaatua gegant. Feia l’alçada de l’edifici, un edifici fet de fusta i d’unes 6 o 7 plantes. Com m’hagués agradat veure’l de dalt a baix. Vaig quedar bocavadat!
També vam veure l’escola i en un altre edifici, els monjos recitant les pregàries/mantres


L’aigua, els fems de les vaques i el carbó

Tenim un carretó que el fem servir per tot.

Aquí no tenen aigua corrent i cada un o dos dies anem a buscar aigua a una caseta que dona aquest servei. Fa 5 anys endarrera, l’aigua la portaven amb camions sisterna.
Omplim el carretó fins dalt, un total de 130 litres en 3 bidons.

Un altre dia el vam fer servir per recollir els fems de les vaques. Vam posar un tros de llauna a sobre i el vam carregar fins dalt de merda! Després la vam tirar a una part del terreny que és pla i la vam escampar per deixar-la assecar.
Assecar? Sí, la fem servir per alimentar l’estufa quan cuinem o acalentem aigua. Aquí s’aprofita tot!

També vam anar a comprar carbó per l’estufa. Tres sacs al carretó. Uns 120kg de carbó en total. A mig camí se’ns va esqueixar un sac… vam fer les mil i una fins arribar al ger.

Aquests dies el Begz carregava fins dalt el carretó, perquè tenia ajuda!

 


El deliciós menjar de la Sayumbo

Val més unes imatges que mil paraules…:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


El visat de Xina

Sabia que aquest visat em portaria la seva feina. Per això a Rússia ja vaig començar a mirar-m’ho.
Necessitava portar al consulat:
Formulari + foto de carnet
Carta d’invitació
Booking de la sortida sel país
Booking d’hotels
Fotocòpia del passaport

Aquests xinos ho volen saber tot abans que entris.

DSC03097

Ja somio amb la muralla xina, Beijing amb el Sergi i la cresta del drag…

A Rússia vaig aconseguir fer el booking de la sortida del país. Un ferri que va de Shangai a Japó. Amb el Word i pasaant-ho a PDF vaig falcificar-lo.
El passaport el portava de casa i el formulari també, però aquest últim necessitava imprimir-lo de nou, perquè havia de modificar alguns apartats. Això rai!
El problema més gros i que em va preocupar més…la CARTA D’INVITACIÓ…sense aquesta carta no aconsegueixes el visat. Havia llegit en blocs que a les Guesthouse m’ajudarien a fer els bookings d’hotels i la carta d’invitació, però no vaig tenir aquesta sort…
Vaig seure al mig del carrer, a unes escales, perquè tenia wifi. Vaig començar a buscar bookings d’hostals i llegir blocs per trobar la manera d’aconseguir la punyetera carta…estava desesperat i rallat…el meu cap ja començava a pensar en agafar un avió directe a Tailandia si no solucionava això..
De tan en tan parava algú i em preguntava si necessitava ajuda. Els hi explicava el problema, però no sabien la resposta.
El qui em va donar la clau va ser l’Adam, d’Austràlia! Va preguntar-me si necessitava alguna cosa. Li vaig explicar i ell amb un somriure em va dir que podia ajudar-me. Tenia dos opcions, primer provar a una agència de viatges (aquesta no va funcionar) i la segona, la clau. Tenia que enviar un mail a un hostal de Beijing demanant la carta i ja està! Em va dir que si tenia cap problema, expliques que ell m’havia proporcionat la informació. El dimecres enviava el correu i al cap de dos hores tenia resposta. Només em demanaven el check in i el check out a l’hostal. Al cap d’una hora, EURECA, ja tenia la famosa carta.
Divendres a les 8 del matí ja estava plantat davant el consulat. Obrien a 2/4 de 10, però te la fama que ja hi ha un munt de gent abans de 2/4 de 9. S’ha de dir que no erem molts, potser perquè no és època de turisme!
No vaig tenir cap problema al consulat, tot va anar perfecte..
Ahir, juntament amb la Laura i el Raphael, vam anar a buscar el visat.
Ja és nostre, ja podem somiar amb la Xina mandarina!!!


La meva dutxa

El dissabte passat, al matí, vaig anar a fer-me una dutxa calenta. Portava 9 dies sense dutxar-me de dalt a baix. Em va costar 2500T una dutxa de 30 minuts, aigua a contagotes de tan en tan i alguns moments no era calenta.

IMG_20141018_122833


El tràfic i els autobusos d’Ulaanbaatar

Em pensava que els russos eren uns bojos conduint, però no, aquí a Mongòlia sí que ho estan!! Això és el caos! Aquí tothom fot lo que li rota i hi ha un tràfic que fa por…

Els autobusos…una aventura…fan servir la filosofia “on hi caven dos, hi caven tres”…així i anar sumant, fins al punt que la porta amb prou feines tanca. Hi han dies que és una odissea!

 


Tallada de pel, no de barba!

Ahir vaig anar a fer-me la meva primera tallada de cabell. Feia més de dos mesos que no ho feia. Per 5000T i amb menys de 10 minuts ja tenia el meu nou look. La barba no me la vaig deixar tallar!!
El serrell a l’arribar a casa me’l vaig tallar, vaig intentar fer-me’l igual que me’l tallaves tu, Leonor…!

 

Anuncis

2 thoughts on “Tot passa dins un Ger!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s