Convivint amb una família nòmada

El dijous 23 anava cap a l’estació d’autobusos d’Ulaanbaatar per agafar un bus cap a Мөрөн, Mörön. No viatjava sol, anava acompanyat amb el Raphael i la Laura.
Abans de començar m’imaginava que seria una aventura el viatge i així va ser. Al bus no quedaven seients lliures i portàvem un munt de paquets, perquè aprofiten el viatge com a correus.
image

Un viatge molt mogudet, conduint pel mig del no res. Al principi hi havia carreteta d’asfalt, però ben aviat vam començar a anar per camí….si se’n pot dir camí ja que estava desdibuixat. Encara no entenc ara com no ens vam perdre durant la nit…!
De bon matí, havíem de creuar el riu per damunt d’una base metàlica flotant. No dins el bus, caminant.
image

Arribàvem a Mörön a les 10 del matí de l’endemà. Allà ens esperava un noi, el taxi, per anar cap al voluntariat…no l’havíem demanat…volíem fer dit, però ja ens ho havien organitzat…

Hatgal, un ger per nosaltres tres i un gosset juganer que tenia ganes de gresca!
image

El diumenge vam fer una ruta a cavall cap al llac i després cap al refugi on passaríem la nit amb el guia, l’Utrec. Una caseta de fusta molt acollidora.
Era el primer cop que muntava a cavall, m’ho vaig passar pipa! I un paisatge…!!
image

El dilluns 27 començava lo autèntic i de quina millor manera podia ser… Només arribat a la família, havíem de canviar el ger de lloc. Quina passada…vaig viure en primera persona la manera de desmuntar i muntar un ger!!! La Laura i el Raphael també van ajudar-nosamb la seva família. Va ser l’últim dia que ens vam veure.
Una experiència que no oblidaré mai!!
image

La meva família, la Dolgor i la Tsogzo, àvia i filla. Extraordinaries, la Tsogzo, amb 47 anys, no parava quieta i la Dolgor, amb 75… No parlaven anglès, la Tsogzo una mica…però només algunes paraules com: I, You, meat, milk, yaks baybes, sheep..no molt més, amb aquestes paraules, una mica de mongol i els signes ens feiem entendre.

Tenen una granja amb un ramat de 43 yaks i vaques i més d’un centenar d’ovelles i cabres, no vaig posar-me a contar-les..

El dia començava a les 7 del matí per la Tsogzo que encenia el foc per donar escalfor al ger. La Dolgor i jo, al cap d’una hora, no em deixaven alçar abans, ho aparofitava per fer una mica el ronsa..! De mentre, la Tsogzo munyia els yaks i les vaques. Quan acabava jo entrava en acció, a pasturar el ramat de yaks i vaques fins al riu a beure aigua. Era a un quilòmetre més o menys de la granja. Vaig pensar molt amb tu, Edith!!!
image

Després tocava netejar els fems dels dos corrals i a l’acabar, depenent de les necessitat, feia una cosa o una altra.

La Tsogzo cada dia portava a pasturar el ramat de cabres per la muntanya durant unes 3 o 4 hores.

Hi ha dies que feia de llenyatarire, altres de mecànic, infermer, electricista, sabater, etc.

image

Un apanyo amb fil de pescar!

Perdoneu-me per les poques paraules d’aquesta publicació, però és impossible explicar-ho…i actualitzar des del mòbil no és tan fàcil…

Estava envoltat de muntanyes. Ja em coneixeu…des del primer dia que tenia la necessitat de veura que ho havia darrera de cada un d’aqyells turons..! Quan tenia temps lliure, m’escapava a descobrir un trosset més del meu entorn…m’encantava aquell lloc.
Un dia vaig decidir agafar la motxilla petita i anar a dalt de tot de la muntanya…quines vistes… Vaig crestejar tota la muntanya, era senzill, no com crestejar algunes muntanyes dels Pirineus, allò era pla. Vaig caminar damunt la neu, vaig correr i saltar, vaig respirar llibertat! Feia dies que no sentia la muntanya, el meu cos m’ho demanava!! Des de dalt podia veure Hatgal i el llac!
image

Cada dia a taula hi havia un bol de te de llet ben calent per mi, fet per la Dolgor, que no es pot pagar amb diners…

No ho llegireu mai, perquè al vostre món no hi ha internet, però us vull donar les gràcies per haver-me cuidat com el vostre fill, com un més de la família…compartint somriures, migdiades, sopars, una mica de nosaltres. M’heu robat un trosset del meu cor que es quedarà per sempre aquí, a Mongòlia!!

image

Aquelles mans...!


 

He vist poc Mongòlia, però he viscut molt la seva cultura, el seu estil de vida!!

Vaig estar els tres últims dies amb la família d’en Begz. Aquest cop erem molts més, hi havien més CS’s: la Magda i el Thomas, de Polònia, i la Molclul i la seva filla d’un any, de Mongòlia. La penúltima nit a casa seva vam fer pa amb tomàquet i jo vaig preparar una truita de patates. Com els hi va agradar… em sentia com a casa..!

Ah!! Me’n descuidava…l’hora dels adéus amb tota la patoleaaa!!
image

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s