A la frontera sempre en passa alguna o altra

No us espanteu abans d’hora!

El dijous passat agafava el tren a 1/4 de 8 del matí, feia un fred que pelava! Vaig treure’m els guants per agafar el passaport i el bitllet de tren… en un parell de minuts ja no sentia els dits, els tenia congelats, casi no podia moure la mà!! Una vegada a dins, ja tornava a sentir-los.

Compartia el viatge amb la Sophia, d’Austràlia, El Remy i la xicota, el Daniel i el Jordi, tots ells d’Holanda, i la Taina, de Finlàndia. Un viatge molt ben acompanyat com veieu, tots tan ben parits.

Quina me’n va passar aquest cop a la frontera? Tot ho tenia amb condicions eh!!

Com a la frontera amb Catalunya i França, al canviar de país, canvien la part de baix dels vagons, les rodes. Sense baixar d’ells, ens van posar a dins una nau industrial plena de vies de tren. Posaven els vagons en diferents vies, un després de l’altre i també als costats. Nosaltres vam ser els primers, tot una experiència veure com ho feien. Només per això ja val la pena agafar aquest tren.

Tots estàvem al passadís del vagó güaitant i petant-la. Al cap d’uns minuts, estaven entrant un vagó. L’anaven a posar davant nostre, podríem veure com el canviaven més detalladament. Tots emocionats. Mentre estava passant pels nostres nassos, entrant a poc a poc, el Remy va fixar-se amb un noi de l’altre vagó, estava tocant la guitarra.

El meu cap no se com, però va fer un enllaç d’idees i vaig pensar que potser era un CS del Begz que havia estat a casa seva els dies que estava de voluntariat a Hatgal.

Perquè ho entengueu hauré de tirar una mica endarrera:

Abans que ell arribés a Ulaanbaatar, el Begz m’havia explicat que el visitaria, perquè necessitava fer el visat de Xina. Jo al saber-ho, li vaig escriure tot el que havia necessitat a les seves llibretes dels CS’s Guesthouse del Begz. Així potser li donava un cop de mà..!

Quan vaig tornar del voluntariat, em vaig trovar una nota a la pàgina que li explicava com fer el visat. Era ell donant-me les gràcies per tot, perquè li havia anat de perles. Llavors vaig llegir el que havia escrit a la llibreta del Begz, hi havia enganxat una foto de carnet, com jo. El Begz també em va ensenyar un vídeo on es veia ell tocant la guitarra dins el ger.

Jo il·lusionat, vaig correr cap a la finestra per mirar qui era i…sí, era ell! Estava esvalotat, els meus companys de vagó no entenien res. Vaig girar-me, vaig buscar algun paper per escriure i el meu bolígrafs. Mentre escribia B-E-G-Z, una lletra per full, anava explicant-lo-hi què estava passant, no el coneixia en persona, però sabia qui era ell, el Xilé!! Tots em van ajudar a cridar la seva l’atenció i ho vam aconseguir. Vaig posar-me a passar els fulls, ell amorrat al vidre, perquè no hi havia gaira llum i amb boli… Va canviar la cara al llegir l’última lletra, la Z. Ell es va girar i al tornar a mirar-nos, va començar a escriure amb la mà, tocant el vidre, A-N…nosaltres no ho enteníem…va tornar a començar..A-N-D-R, en aquell moment ja estava rient, saltant i dient SÍ amb el cap!

ÉREM NOSALTRES!!!

DSC03665Ens vam fer una foto, primer ell i després jo. Va escriure’m “Thanks for China visa!”. No podia parar de riure, no m’ho creia…quina casualitat…i a Ulaanbaatar no ens vam veure al pujar. Jo li vaig escriure “See you in Beijing!”, encara tenia el xip amb anglès, li podia haver escrit amb castellà. Llavors es van esvalotar tots els de la seva l’habitació i ell, perquè es pensaven que viatjàvem a destins diferents. Jo ja ho sabia que estàvem al mateix tren..jajajja..! Van tornar a escriure…aquest cop van pillar el permanent i directe a la finestra…un 4! Jo era el vagó 2.

Després de molta estona pel canvi de rodes, vam tornar a l’estació, ens van donar els passaports (vaig fer-ho bé aquest cop, eh!, quan tocava) i vam poder baixar una horeta a estirar les cames. Allà vaig conèixer amb persona el Xilé. Estàvem parlant en anglès al principi i de repent ell diu: “¿hablas español, no?”. Ens vam descollonar i vam posar-nos a parlar amb castellà. Però tans dies parlant només anglès, em va costar un munt…semblava com si m’haguès oblidat d’aquesta llengüa…!

 

Família, si estic temps sense donar senyals de vida, no patiu. No a tot el món hi ha arribat internet! 🙂

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s