Què tal família?
En un mes que n’han passat de coses. Us faig 5 cèntims de tot plegat!
Un dia, un divendres pel matí, a les 11:40 arribava a Beijing. Al cap de 2 hores em trobava amb un belianenc/Culleré, el Sergi. No venia sol, venia acompanyat amb l’Àlex, el seu company de pis.
Cap al metro. A totes les estacions de metro i tren hi han controls policials on t’escanegen les maletes. Obviament, em van escanejar la meva motxilla i el policia em va parar….la navalla…com me l’agafi… Va mirar-se-la i per sort cap problema!
Arribàvem a casa seva…quan feia que no estava entre catalans?
Aquest trosset de l’aventura el titularé…
Una colla de catalans i un pamplonica!
Lo primer que vaig fer a l’arribar: dutxa i rentadora!!!
Al pis hi viuen la Marta Arxer, l’Àlex, el pamplonica i el Sergi, però no era l’únic que estava de passada. La Marta i el Jordi Arxer també estaven de viatge per la Xina. Sí, aquells dies hi havien dos Martes al pis.
El següent dia l’Àlex i el Sergi em van proposar d’anar a la muralla Xina, per mi genial, quan de temps esperant aquest moment…
Per arribar-hi, metro, autobús i un taxi negre.
Amunt amb telecadira…tot ho exploten aquests xinesos… Ens posàvem a caminar cap a la cara est. Al final hi havia la muralla amb ruïnes, per mi, lo millor. Hi deia que no es podia passar, però tothom, tothom continuava uns metres més endavant per gaudir d’unes vistes úniques. Al meu cap se’m va passar de tornar-hi per acampar a una de les torres, fer-hi nit i gaudir de la posta i sortida del sol, però aquell dia no va ser el cas… al pròxim viatge!
A la nit ens vam trobar tota la colla del pis al mercat nocturn de Dònghuàmén. És un mercat ben boig, era de menjar, podies trobar de tot. Nosaltres hi vam anar exactament, perquè allà cuinaven escorpins, taràntules, serps, escarabats, etc. Tot per menjar. Els més agosarats vam provar escorpins i serps, jo entre ells. Per cert, la serp era dura de mossegar, però els escorpins eren força cruixents!
El dia següent em vaig ajuntar amb el Jordi i la Marta, anaven a veure el temple del Cel. Molt turisme local, no ens esperàvem tant, diria..
El lloc era immens, amb la broma vam estar rodant per dins el temple i jardins…unes tres hores.
L’arquitectura xina te una simetria tant precisa, de colors i encantadora. Hi havia un dels petits temples que tenia una paret circular al seu voltant on si parlaves podies sentir el teu eco. Per suposat, amb lo cridaners que són en aquest país, impossible de comprovar-ho…t’hauries de quedar fins l’últim moment abans de tancar el recinte.
A dinar ens vam aventurar dins uns hutongs per menjar un plat ben autèntic xinés. Vam encertar-ho, uns fideus deliciosos.
L’endemà començava la setmana per tothom, el pis va canviar el seu ritme, tocava estudiar. Jo a la tarda me’n vaig anar a la Ciutat Prohibida, però no hi vaig entrar. Vaig veure com és feia fosc a la ciutat des d’un temple que hi havia darrere, des d’un altre angle, una altra perspectiva.
I ara em sap greu dir-vos això, però després d’un mes és fa tant difícil explicar-vos lo de Xina. Escric línies i línies, però em deixo tantes coses pel camí…
Això que no podia utilitzar el wordpress des de la Xina, perquè el tenien “capat” els senyors…
Han sigut uns dies genials. Ja em disculpo d’entrada, però us ho deixaré amb imatges:
XIV 360º 
Jajajaja!!!…Trobem a faltar els teus relats!!!…esperant el proper!!!…😜😘😘
Esperem el proper de la resta de la Xina!!! UNA ABRAÇADA!!!…😘😘😘
M’encanta veure que tot va molt be!!!!!!!!!! Continua disfrutan d’aquesta gran aventura! Un petonet
Ei, barbut! Ja era hora que ens deleitessis amb quatre ratlles. Ens encanten els teus relats! Ja et crec quan dius que et deixes coses, fets, moments, vivències… per descriure. No dónes a l’abast, però l’important és que tot plegat sí que queda com un fragment més del teu endins. Estaràs fet un homenot edificat de mil trossos de matèria emocional diferent. Això és guai i et fa millor persona, et forja la pell, la cuirassa per afrontar la vida a cada moment. Destria tot allò que el dia a dia t’ofereix i amara’t de tot el que et sigui plaent per a l’ànima. Però sobretot, sobretot, sigues bona persona que tot el bé que sembres se’t convertirà en fruit l’endemà.
Una abraçada x 5 des del secà de Balaguer! Muààààà!!!
M’havien parlat del mercat de matrimonis…. Es molt heavy!!! El q no havia sentit es lo del rentat d’orelles… Jajaja