Las tres de ordenanza!

Que pasa Güey?!

Ja estic voltant-la per Mèxic. Sóc a Puerto Escondido, vaig arribar just ahir a la nit, 9 hores i mitja d’autobus per carreteretes.

Vaig arribar el 9 de gener a l’aeroport de Ciudad México. Allà m’esperava el Gustavo amb la seva germana i el seu cunyat. No sabeu com vaig agrair que hi hagués algú esperant-me. Un total de 10 dies amb tota la seva família, una gran família. Vaig arribar al millor moment per viure-ho, l’aniversari del Gustavo i la Gloria, la seva germana.

El Mezcal de Chilapa

Don Alfredo, el pare del Gustavo, un mexica de cap a peus!

Començava a conèixer el país de la millor manera, de celebració. Un cap de setmana d’esmorzars i dinars familiars.

Dissabte començava el meu entrenament per ser una bon mexicà, no de sang, però sí d’esperit. Què vol dir això? Vol dir que seguiria els consells de Don Alfredo, “para ser un buen chingon y no un pendejo!“. Ell i jo no començàvem a menjar cap dels àpats sense las tres de ordenanza. Això volia dir que tocava beure 3 xupitos de mezcal abans de començar. Sempre amb la llimona i sal al costat.

I què és mezcal o mescal?

Jo us contestaria: la glòria! Però voldria dir que ja m’hauria passat de glops… Com diu Don Alfredo: se tiene que saber beber tres y ni uno más!

Perdoneu, que el meu cap se’n va… us anava a explicar què és el mezcal..

És semblant al tequila, però més fort. No és res un tequila al seu costat. Te entre el 45 al 55 % d’alc. El nostre era casolà de Chiapas, Guerrero, el poble de Don Alfredo, i ja sabeu que vol dir quan diem casolà. Prové de la planta maguei, són unes cinquanta espècies, de les quals, unes 20 és fan servir per fer el mezcal. Aquestes tarden entre 7 i 8 anys en poder-se tallar, una herència generacional de moltes famílies mexicanes. Un beure únic d’aquí! Ah, vigileu amb el cuquet (ja ho sabreu si us deixeu caure per aquestes terres)!!

Com beuen aquí a Mèxic! També la cervesa… m’està enamorant aquest país. Corona, Coronita, Sol, Mexicali, Victoria, Bohemia, Modelo, Barrilito, etc. Perdré el cap, hahahah!

El mezcal va durar tot el cap de setmana. Els hi encanta. Tothom en beu, grans i joves! És com el chile!

Per cert, posen chile a les llaminadures! o.o

Després de fer un tast de la seva gastronomia em quedo en:

VIVA EL CHILE, VIVA EL MEZCAL, VIVA El LIMÓN Y VIVA MÉXICO!

A la pròxima us explico de la màgia que amaga aquest increïble país!