Quants anys devia tenir?
No ho recordo amb seguretat, però rondaven els 10. Recordo l’aula de l’escola, entràvem per la porta principal, la del porxo. Ja a dins caminàvem tot recte. Passàvem entremig d’una sala del passadís i allà a mà dreta hi havia la nostra classe, la dels grans!
Ella ens esperava a classe, la Lina! Ella és la que em va parlar d’aquest fabulós món que s’amagava a Méxic!
Aquí tot és va començar a despertar. Tot el que veien els meus ulls, trepitjaven els meus peus… tot tenia la sensació d’haver-ho viscut, perquè a l’escola me n’havia parlat la professora!! Aquelles piràmides que de petit m’imaginava, somiava, les tenia al meu davant. I la pedra…la Pedra del Sol… recordo aquell paper que ens va donar un dia a classe, ens explicava el significat i jo mirant a les musaranyes (ho acostumava a fer sovint), la visualitzava, però no tant gran! Quina passada, la pedra que un Andreu somiava de ben petit el superava, superava la meva imaginació!!!
Per Ciutat Mèxic, a 40km de la ciutat vaig anar a visitar les piràmides de Teotihuacan (ciutat dels déus o lloc on els homes es converteixen en déus)…immens. És compon per la piràmide de la Lluna amb la seva plaça majestuosa, al nord. Baixant per “la calzada de los muertos” hi ha la piràmide del Sol a l’esquerra i al fons de la llarga calçada, la Ciutadella, també a l’esquerra.
El Templo Mayor, al costat de la Catedral de Mèxic, una altra piràmide i el seu museu, també guapíssim el lloc. Això si, com el museu d’antropologia de la ciutat no hi ha res, allà és on hi ha la famosa Piedra del Sol! Per veure tot el museu necessites entrar a les 9 del matí i segur que acabes sortint a mitja tarda, us ho asseguro, és gegant!
Continuant amb les piràmides, a Oaxaca, OAX, hi ha el Monte Albán, unes altres piràmides fantàstiques!
L’altre lloc que un no es pot perdre de Oaxaca és Hierve el Agua, unes cascades petrificades de calci on s’hi ha format com petites piscines on un s’hi pot banyar. Les vistes són la cirereta del pastís! L’única cascada similar és la de Pamukkale, situada a Turquia.
Tots aquests racons m’han enganxat i no he vist res d’aquest país!!
Us deixo quatre fotos, com sempre 😉
XIV 360º 
Davant aquest humil però per mi gran homentge, només puc dir…
GRÀCIES ANDREU!!
Sóc afortunada de que t’hagis creuat en el meu camí perquè només el teu somriure ja m’il.lusiona a continuar fent la meva feina!!
I nosaltres contents de que haguessis creuat pel seu camí!!! 😘😘
Gràcies família Culleré-Monfà!! A l’igual que moltes altres famílies, vosaltres també formeu part de la meva trajectòria com a mestra, perquè tot nen o nena al darrera hi té una família i una situació i sense aquestes famílies no hi hauria nens!!
Una abraçada per tots!!