De vegades li has de donar un gir a l’aventura!
El 28 de gener de 2015 tocava posar fil a l’agulla.Quan se’m posa una idea al cap no me l’ha puc treure…així doncs, vaig acabar comprant un bitllet d’avió pel 11 de febrer.
Des d’on? Des de Ciutat Guatemala!
Això volia dir que en quinze dies havia d’arribar a lloc. Faltava emoció ala cosa!! Vaig decidir posar rumb Guate fent autostop de nou.
El dia 29 de gener m’aixecava de bon matí per anar cap a la carretera. Volia agafar un bus, a Mèxic se’n diu camión, per sortir de la ciutat. A dalt hi havia una parella estrangera, però no eren uns qualssevol, eren el Carlos i la Leire, dos bascos que també anaven a fer dit. Resum, els tres ens vam posar a viatjar junts!
Tots tres teníem un mateix objectiu, Sant Cristóbal de las Casas.
Quan surts a buscar és quan ho trobes!
Vam necessitar 2 dies per arribar-hi. Un total de 542 km de carretera!
A Juchitán se’ns estava fent fosc i no trobàvem transport… De repent ens para un Mèxica, anaa acompanyat amb un altre amic seu. Anaven cap a Guatemala, tenia una oportunitat única davant meu! Quan vam ser dins tot va canviar. El tio fotent-li al tequila i la cervesa; parlant malament pel mòbil amb la seva xicota, dient-li que li fotria quatre trets si li continuava fent xantatge; quan acabava de parlar per telèfon, tirava el mòbil al terra; vam sentir una conversació en anglès de la feina que anaven a fer a Guate i…no era molt neta que diríem; parlava que anava al cotxe amb tres espanyols… Tot això en cosa de 10 minuts.
Sens van disparar les alarmes, vam decidir baixar i buscar un altre cotxe. Ja vam fer bé, allò feia una mica…bueno, molta pudor!!
Vam trobar una pickup que ens va portar a “La Ventosa”. Ja ho diu el nom, un vent de dia i de nit… Ens va deixar un home a la gasolinera per intentar trobar algun camió que anés cap a Tuxtla. 
Sino funcionava, va ser el cas, ens quedàvem allà, perquè hi havia un restaurant de 24h. Ells van fer una xocolata calenta i jo un cafè. Cap al tard vam posar-nos a un racó i ens vam estirà, no hi havia ningú més i estàvem calentets.
L’endemà ens arriba l’encarregada i mentre jo demanava un cafè ella em contesta: para llevar? No, per aquí. Ens va dir que ja havíem caducat, que el màxim que ens podíem haver estat al restaurant era 3h… i això quan en tota la nit no ens havien dit res. Només a les 5 ens van demanar que ens assentéssim, perquè arribava aquesta dona! Vam fer molta broma amb lo de que “havíem caducat”.
A les 9 del matí trobàvem un cotxe directe a Tuxtla. A les 11 estàvem plantats a la ciutat de Chiapas. Vam intentar fer autostop, però impossible. “Aca no te levantan!”
Per 30 pesos érem dins un camión tot pujant a pas de tortuga fins a Sant Cristóbal.
Ens allotjàvem a Ruka Che, un alberg fantàstic. Era de l’Edith, una noia maquíssima!
I aquí, en aquest poble, començava l’altra part de l’aventura. Cap a Guatemala amb l’Alejandro,però això us ho explico demà 😀
XIV 360º 