…com donar nom a aquest moment?

Hi penso…és dia 12 de febrer de 2016…no és un dia normal, és un dia on tot s’atura, tu t’atures i la teva ment es llança de cap a un llac. No un llac qualsevol, un llac ple de records! Els sento tocant la meva pell i com em passen, un i un altre, venen per tots costats i se l’endú el mateix corrent.

despresdunANY_01.png

Com impregnar-ho en algun lloc? Són esmunyedissos i aquesta n’és la seva gràcia. Conviure en records càlids, freds, plens d’olors i de sons, de vegades sirolls, d’altres senzillesa, aquesta última, una de les paraules més belles que mai he sentit i que per mi descriuen felicitat!

Fa un any tornava a les meves arrels i no ha sigut gens fàcil, però ha sigut un aprenentatge tant bèstia emocionalment que encara ara algun dia el meu cap trontolla i exploto a plorar, perquè no puc contenir aquell sentiment i emoció alhora…em supera…trepitjava l’aeroport del Prat i tot el meu viatge es va reduir en una sola respiració, mai oblidaré aquella implosió del cor!

 

Cada dia podia dedicar-me’l a mi…imagineu-vos aquell somni on tot ho controles, olores colors, crees i fas desaparèixer…aquesta va ser la meva volta de 360º!

I aquesta l’última posta de sol del meu viatge:

DSC08277

Però no tot s’acaba aquí, després d’haver tornat amb una motxilla ben carregada d’experiències i vivències, un cul inquiet mai s’atura, sempre busca nous fronts..

…ara afronto una nova aventura i aquest cop no és sol, tinc companyia i la podríem titular Tres Cadires!

…CONTINUARÀ

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s