Qui?

Aquest sóc jo!

Em dic Andreu Culleré Monfà, sóc fill d’un belianenc i una mollerussenca, per això tinc un parlar molt tancat amb la “e“, i amb orgull, que no tenen a Belianes, on he nascut i visc.

No m’agrada parlar de mi, però m’he de donar a conèixer, no? Potser seria més fàcil que ho expliquessin els que m’envolten dia a dia, tot i així, diré algunes de les coses que crec que em caracteritzen, perquè m’ho he sentit dir més d’un cop.

Sóc una persona que mai perd el somriure, sempre estic rient, com no…sóc un enamorat de la vida. Una persona molt tranquil·la, però al mateix temps una d’aquelles persones que te un cul inquiet, no hi puc fer res jo, el temps vola i vull fer-ho tot. Vull ser a tot arreu, perquè allà on vaig se que trobaré persones amb les que tinc ganes de compartir-hi un pessic del meu temps, sigui a casa, al cau, als bastoners, al bar, al pub, al pis, al carrer, a la muntanya, a una ermita, al rocòdrom, a reunions, etc.

Però ara us sóc franc, el que més m’omple, el que més m’ha canviat, m’ha ensenyat a ser compromès, crític, imaginatiu, creatiu, aventurer i el que s’ha convertit en el meu estil de vida, el que em descriu com a persona, és el cau! Sí, també sóc un d’aquells caps que voluntàriament es tanquen els dissabtes a la tarda al seu cau amb la seva branca, siguin Castors i Llúdrigues, Llops i Daines, Ràngers i Noies Guia, Pioners i Caravel·les o Trucs, dels que després encara fa consells, assemblees, formacions, trobades, etc. En resum, els amics ens veuen ben poc i la mare ja no sap si seràs a sopar els divendres a la nit, si faràs cap al dinar familiar del diumenge o si passaràs per casa aquell cap de setmana, com a mínim per treure el cap.