Blocs d’interès

Tot te el seu procés i un dia comencen a sortir tot de dubtes per les orelles, no saps per on començar…

Llavors comences a exposar els teus dubtes a familiars, amics, etc i on fas cap? A blocs d’altres persones que han fet alguna cosa semblant a la que tu vols anar a fer, t’aportaran idees, maneres de fer-ho, consells, experiències i sobretot, ganes d’agafar la motxilla i somiar despert.

Un dia tot parlant-ho amb una igualadenca em va explicar que coneixia un noi que havia fet la volta al món. Així ho resumeix ell, en Guillem:

…la cosa va començar com una petita bola que anava arrossegant-se com podia fins que a mesura que passava el temps es va convertir en un allau la magnitud del qual desconec ara mateix. Em sembla que la veritable raó d’aquest viatge l’aniré descobrint més endavant.

Guillo|Fent la volta al món

Després un dia quedes amb un amic a Vilanova de Bellpuig, perquè vols veure alguns projectes que te en ment i t’encurioseixen. Acabes assentat a la seva taula d’estudi i disseny on acabes parlant d’altres projectes que teniem en la ment i arriba el moment que dius: “tinc pensat fer la volta al món”. Esperes la cara de sorpresa del teu amic, però no es així i ho agraeixes, sistemàticament comença a parlar-me d’un noi que ha fet un bloc on parla de la seva volta fent autostop, explicant coses curioses: quin ha sigut el viatge amb el cotxe de més luxe i quin amb la pitjor andròmina, en què gastava més diners (preservatius), … i obra el twitter, el busca i “voilà”, això es el que et trobes:

The Crazy Travel|Viajando en bicicleta y en autostop

L’últim , per influència d’una arbequina. T’arriba al mòbil un missatge del facebook, és un enllaç que porta per títol “El síndrome del eterno viajero”. Cliques, comences a llegir i sense adonar-te’n , del text, comencen a ressaltar-se paraules i frases:

Este cortometraje, es el motivo principal por el que nos decidimos a dar la vuelta al mundo. Lo grabamos durante el verano de 2012 en Vietnam y Camboya. Una vez en Madrid, cuando el otoño pegaba fuerte y los días se hacían pequeños cortos chiquititos… nos castigábamos todos los fines de semana escribiendo el guión y viendo planos una y otra vez de los sitios tan increíbles que habíamos visto. Cada vez se nos hacía más duro eso de ir a la oficina los lunes. La SENSACIÓN de que teníamos un SUEÑO por cumplir que íbamos retrasando y el oírnos a nosotros mismos hablar de cosas que no estábamos haciendo y que queríamos hacer, fueron el detonante final para que tomáramos “la decisión”. Una vez más, mil gracias a todos los que vinieron al estreno en 8 de mayo de 2013 en El Garaje Lumiere y, sobre todo, a los que nos ayudaron a que este corto saliera adelante. Ahí va “el reparto”, el cartel y el corto… Esperamos que os guste.

I després per rematar-ho, a sota veus que hi ha penjat el curtmetratge. Arribes a casa tot emocionat, obres el més ràpid possible l’ordinador, com tots sabem en aquests casos, és quan més tarda a iniciar-se… Busques el bloc, poses “play” i esperes que al final d’aquest vídeo t’hagi aportat alguna cosa nova, diferent, que et motivi i com ja saps, no  t’endus una decepció!

Algo que recordar|El síndrome del eterno viajero

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s