วัดทุ่งเกี๋ยง

Diuen que les aventures has de sortir a buscar-les, esperant assentat mai les trobaràs. Cert. Aquí estic, 2/4 de 12 de la nit a Chiang Mai, el nord de Tailàndia amb la Margaux, de França i l’Andrea, de Tarragona, al costat de casa. Estem dormint a una guesthouse aquests dies, una mica diferent del que he fet fins ara, però sempre va bé un canvi de tan en tan.

A lo que anava… Ahir a la nit ens vam posar a buscar voluntariats per aquí dalt, potser n’hem trobat un…dic això per distreure-us!

Volia buscar una agulla en un paller, que no és fàcil, però un no ja el tenia. La paraula era Sak Yant al buscador. Alguna cosa em portava a fer-ho..!

Avui a les 8 del matí ens aixecàvem, jo feia una mica el ronsa abans d’alçar-me. En un principi, dia de relax. L’Andrea em preguntava quin era la meva planificació del dia i… res de relaxar-nos, llogàvem dos motos i cap a buscar un temple ben especial.

La moto ja era una aventura, però la cosa només acabava de començar. Arribàvem a San Patong ( em recorda a algú aquest nom) i ens posàvem a preguntar pel temple. No era el moment per preguntar, era el moment per menjar alguna cosa. Aparcàvem les motos i a dinar. Molt més varat que Chiang Mai i tant simpàtics. Mentre ens preparaven el dinar jo movia fils: this temple? monk? Sak Yant? what way? Eureka! Sabia el camí i havia aconseguit el nom escrit amb tailandès, วัดทุ่งเกี๋ยง!

Acabats de dinar, cascs i a fer quilòmetres. Ens en faltaven 5 pel que ens havien dit. A mig camí paràvem a un temple per preguntar. Un noi monjo, molt jovenet, li he ensenyat el nom. Entrava de nou a l’habitació d’on havia sortit per agafar el mòbil, paper i bolígrafs. Em dibuixava el mapa a una llibreta, que simpàtic i humil, estava tan a gust mirant com m’intentava explicar el camí. Era allà mateix. Continuàvem recte i al següent trencant a l’esquerra ens aturàvem per preguntar-li a una dona si era aquella direcció. Sí!

Però abans d’arrencar es parava un motorista per preguntar-nos si necessitàvem ajuda. Li he ensenyat el mapa i hem acabat seguint-lo i pujant la dona que hi havia allà ja que anava a prop de la nostra destinació. El noi ens ha portat fins a la porta del temple!!

Segurament encara us esteu preguntant què cony te aquest temple, què vol dir Sak Yant..

 

Entràvem…

I allà al costat, només apropar-nos a la casa…

Sí! Era just allà!

Hi havia el monjo!

Anava tatuat de dalt a baix. No uns tatuatges qualsevols, els Sak Yant!

---

El Sak Yant o tatutages Yantra, són uns tatuatges del sud-est asiàtic. Aquests són tatuats per practicants de màgia i monjos budistes, tradicionalment amb un pal de bambú llarg afilat a un punt (anomenat sak mai ) o, alternativament, amb un bec llarg metàl·lic (anomenat sak Khem ).

Per saber l’origen d’aquest art cal remuntar entre els anys 1181 i 1218, quan hi havia l’Imperi Khmer, un imperi governat per Jayavarman VII. Aquest tenia tots els seus guerrers Khmer coberts amb tatuatges de cap a peus, incloent el pit, els braços, i fins i tot els dits. Creien que això els feia impermeables als danys.

El Rei Jayavarman VII va provar això amb el seu propi cos. Quan les fletxes intentaven penetrar al seu pit, rebotaven, segons consta en el diari de Zhou Daguan.

L’escriptura utilitzada per a dissenys Yantra varia segons la cultura i la geografia. A Cambodja i Tailàndia central, s’utilitza l’escriptura khmer, mentre que al nord de Tailàndia els tatuatges Yantra porten Shan o Tai Lu guions, i a Laos el Lao Tham s’empra guió. El guió explica síl·labes abreujades d’encanteris Pali. Diferents mestres han afegit a aquests dissenys al llarg dels segles a través de visions rebudes en les seves meditacions. Alguns dissenys Yantra s’han adaptat del pre-budista Xamanisme i la creença en esperits animals i s’incorpora a la tradició i la cultura tailandesa.

---

…si…des d’ahir que volia trobar un monjo budista, tatuador de bambú, de manera artesana. Saber què era, veureu amb els meus propis ulls.

No és un tatuatge qualsevol, per fer-lo cal fer tot una cerimònia, un ritual. Sí, era el meu moment, estava decidit! Era el moment i el lloc, ho sentia!!

I així començava el ritual pels nostres tatuatges:

Ens demanaven quin volíem. Jo i l’Andrea triàvem el Yan Ha Tel, la Margaux, una part de tatuatge que tenia un noi d’allà.

Ens demanaven un donatiu i un paquet de tabac per cadascú. Els he anat a comprar amb un d’ells amb la moto. Posàvem els paquets a un plat amb encens, flors, etc. Era com una ofrena. Allà també hi hem posat el donatiu.

El monjo començava a meditar i a pronunciar unes oracions amb veu alta. Per una altra banda, arribaven tres dones grans, venien expressament per nosaltres. A mi em feia prendre un te, després de les seves oracions. De mentre, uns nois preparaven les agulles i la tinta. Les tres senyores, una per una, s’assentaven al davant del monjo i feia un ritual diferent amb cada una. La tercera, abans de començar, ens feia assentar davant seu. Ella amb posició de meditació començava a rotar-se mentre el monjo anava resant. Cada cop anava en augment, l’àvia és tirava més rots, començava a parlar, estava tensa, era veu tremolosa, com si vegues els mals esperits…així una bona estona. De sobte tenia fred, és fregava els braços amb les mans per intentar entrar en calor…el monjo li posava un bastó a l’esquena i amb una vareta que portava des del principi del ritual, començava a moure’l, com si li tragués les males vibracions….finalment s’acabava tirant a terra. Estirada es posava a parlava amb el monjo. De fons sonava música, oracions budistes.

El monjo s’alçava i em donava pas a entrar a l’habitació on m’havia de fer el tatuatge. Estava ple de símbols budistes, estatuetes encens, teles, etc. Al meu darrera entraven quatre dels homes i s’assentaven al meu voltant. Havia arribat el moment!

L’Andrea i la Margaux em miraven des de fora, la dona continuava com hipnotitzada allà. Jo no la veia.

El monjo agafava un dels becs metàl·lics, el sucava a la tinta i… 15 minuts tatuant-me. Els noi ajudaven al monjo a llimpiar-me l’esquena, apretar-me la pell. Quan havia acabat em girava per donar-li les gràcies, KopUnKaa, i em tornava a girar. Em posava les seves mans a l’esquena i començava a dir unes oracions en veu alta. Finalment, em girava, li donava les gràcies de nou i sortia cap a fora. La sorpresa era quan l’Andrea i la Margaux em deien que no m’havia fet el tatuatge de les 5 línies, el Yan Ha Tel, m’havia fet el que volia la Margaux. Un dels nois m’explicava el significat i sense voler… s’havia equivocat, ho havia sentit… negociador, el que sap parlar als ulls dels altres!

Era el moment de l’Andrea i la Margaux. La dona gran continuava allà amb els ulls tancats i asseguda de nou en la postura de meditació. Elles dues no entraven a ‘habitació, els hi feia a fora, davant d’un petit temple. Podia veure l’artesania, la precisió, etc. Acabats els tres tatuatges anàvem tots tres dins l’habitació on m’havien tatuat juntament amb un dels nois que ajudaven al monjo i ens explicava com havíem de resar davant de buda. Tres vegades i una quarta amb una posició diferent. Tots tres de genolls a terra, però només nosaltres els homes podíem tenir els dits de puntetes.

Una experiència que mai podré oblidar…