Indonèsia, una part de la petita gran aventura!

Toca tornar endarrere per explicar-vos l’aventureta d’Indonèsia.

Aquest cop descobriria Indonèsia amb una personeta molt especial!

Jo agafava l’avió de Bangkok a Jakarta el dia 23 de desembre per ser-hi abans. Al sortir de l’aeroport…quina calor!

Els dos dies em vaig allotjar a casa el Daniel, el meu couchsurfing. Vivia al mig de la boja ciutat de Jakarta, a un barri pobre i molt autèntic. Hi havien formigues per tot arreu, ens dutxàvem tirant-nos un cossi d’aigua per sobre, etc. Li agradava la festa… el primer dia ja vam sortir i jo estava rebentat de tot el viatge. Peculiar, però una gran experiència estar amb ell.

La barba i una partida de billar

El 24 a la nit vam anar a un pub molt “western” per celebrar la nit de nadal. L’anècdota va arribar en el moment que un noi Tailandès i jo volíem jugar una partida de billar junts. Hi havien uns anglesos jugant. Mentre esperàvem el nostre torn un dels anglesos em senyala amb el pal del billar. Jo em vaig girar, m’ho deia a mi? Sí, m’estava assenyalant, tot serio. Quan vam mirar-nos, ell amb la mà em va fer el senyal de que m’acostes a ell. Jo xino-xano hi vaig anar. Plantat davant seu, deixa el pal a una banda i com si anés a adorar un sant…va posar les dues mans sota la meva barba i la va acariciar. Tota una escena de teatre per poder tocar la meva barba.

Ara potser comenceu a entendre per què no me la tallo! No tothom pot tenir una barba com la meva 😛


 Un nadal ben especial

Ja som nadal! I que vol dir això?

A les 2 del migdia anava direcció a l’aeroport de Soekarno-Hatta amb bus. Hi havia de ser abans de les 15:15, hora que arribava l’Anna!

Una estonada esperant-me i una espera còmica, perquè la sortida D constava de dos portes en sales diferents. Què vol dir això? Anava de costat a costat cada 10 minuts… no se en que pensava el que va dissenyar l’aeroport…! Al final vaig decidir quedar-me a una de les portes i esperar, mirant entremig de la porta per si la veia. Al cap d’una hora, entremig del forat de la porta on controlava cada passatger que arribava, apareixia ella amb la seva motxilla a l’esquena. 4 mesos i 23 dies sense veure-la… havíem esperat tan aquest dia… vaig necessitar moltes hores per creure-m’ho!

Semblava que el temps no hagués passat durant tots aquells mesos i que de nou, el temps tornava a passar.

No havíem fet plans, així doncs, aquell mateix vespre vam decidir comprar el nostre bitllet d’avió cap a l’illa de Bali. Vam agafar-lo el dia següent, el 26. Arribàvem a Denpasar a les onze de la nit i ens arribàvem a dormir a Kuta.

L’aventura per arribar a Ubud

De bon matí, ben eixerits i amb ganes de moure’ns ens volíem dirigir cap a Ubud, un poble més cap al centre de l’illa. Decidíem buscar un autobús que ens portés fins allà. Ens arribàvem al carrer principal i allà, dins una floristeria, li vam preguntar a un home on el podíem agafar.

Aquí ja començava…

(…em deixaré molts detalls, però necessitaria 5 capítols per explicar bé tota l’aventura…)

Ens posàvem a caminar direcció a la parada de bus tot intentant parar un taxi, perquè ens deixés allà. Tots ens deien un preu elevat. Així que res, nosaltres a caminar. Va arribar un moment que de tan caminar, trobàvem un taxi per un mòdic preu i cap dins. Sort que el vam agafar, perquè era ben lluny la parada.

A la parada vam estar uns 20 minuts esperant el bus. Quan ja érem a dalt, il·lusos…ens pensàvem que ja ho havíem aconseguit…només era l’aperitiu!

Baixàvem a l’estació de Batuan i allà vam preguntar pel següent autobús cap a Ubud. Tots ens deien que només hi podíem anar amb unes furgonetes particulars. Nosaltres tossuts amb el bus. Vam comprovar-ho al mapa i… allà no passava l’autobus… Corrent a agafar el mateix bus que ens havia portat per tornar endarrere. Quin percal… Vam baixar a la tercera parada. Allà ens vam adonar que potser no hi havia autobús cap a Ubud, perquè era una línia nova i estava en gris, com les altres línies.DSC06473 Travessàvem la carretera per tornar a Batuan… Al pujar al bus un home anglès, mentre ell baixava i nosaltres pujàvem, ens donava les indicacions per arribar-hi. Arribàvem de nou a l’estació. Què devien pensar els que ens veien per segon cop? La furgoneta que no havíem volgut agafar, aquell era el transport per arribar-hi. Regatejant, regatejant, per 125000 rupies ens portava un matrimoni gran cap a Ubud amb la seva furgoneta!

Arribats a Ubud a les 4 de la tarda… Ens posàvem a caminar cap a l’allotjament, una cabana balisenca que havíem trobat per l’aplicació Airbnb, la que està fent tan mal als hotels i albergs. Amb ra! Hem fet tot Indonèsia amb això i val molt la pena.

Tornant al que explicava, pensàvem que era molt a prop i vam decidir caminar amb les motxilles fins allà. A prop… No arribàvem, és posa a ploure, ens posem a una entrada, sota una teulada per no acabar xops, plovia més…quin patac… i no parava de ploure! Sens van fer les 6 de la tarda, ja era fosc.

Va aparèixer un taxista que estava esperant uns clients de l’hotel pel que treballava i va venir a veure si necessitàvem un cop de mà. És diu Kadek. Li vam explicar la situació. Ens volia ajudar. L’Anna Maria és va quedar amb totes les motxilles i jo vaig marxar amb ell. Creia que la casa era allà mateix, però no li sonava el lloc on anàvem. N’estava caient una de grossa…per molt paraigües i jaqueta, en 2 minuts estava xop de dalt a baix….sobretot dels pantalons, estaven xops. Una estonada sota la pluja intentant trobar el lloc, entrant a particulars i preguntant. Era tant fosc tot! Jo estava neguitós, feia molt que havíem sortit a buscar la casa i patia per l’Anna. Vam tornar, anava una mica ràpid caminant…i si tot era una història muntada per robar-nos? Arribat allà i veient l’Anna ja em van passar tots els mals pensaments…pobre Kadek, em va saber greu malpensar d’ell, tan maco!

Ens vam acomiadar d’ell i vam anar a un restaurant que hi havia allà a la vora per tenir wifi i intentar trobar el lloc… La nostra entrada al restaurant va ser triomfal, xops amb les jaquetes i les nostres motxilles cobertes amb el waterproof…! Naltres dos rient, tot era tan surrealista.

Tot sopant, Eurekaaaaa! El lloc era allà davant, l’hotel Umun Ubud…quin luxe, en serio?!

NO! Hahahhahaha! Ens van ajudar els de recepció i vam trucar a la dona. Era a l’altre costat del poble… xD

Van trucar-nos un taxi i llavors si que vam arribar.

Per quèeeeee? Doncs, perquè no li havíem fet cas a la mestressa, ens havia dit que truquéssim un taxi ja que el lloc era difícil de localitzar… Tota la raó!

Però tot el calvari va tenir la seva recompensa quan vam arribar a la cabana.614e4dbd_original Era apartat del poble (lloc molt turista), davant hi havien camps d’arròs i tranquil·litat. Perdoneu, corregeixo, tranquil·litat menys quan al gall li venien ganes de cantar, tocar els co****s!!

 

 

…demà us explico una mica més de Bali!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s